La trilogia de
Kerstin Gier està formada per Roig rubí, Blau safír i Verd
maragda.
La trilogia de Kerstin Gier està formada per Roig
rubí, Blau safir i Verd maragda.
Vaig decidir començar a llegir la trilogia a causa de la
fama d'aquests llibres, portava un parell d'anys sabent que la majoria dels
lectors que els llegien s'enamoraven de la història. Per desgràcia, amb mi no
m'ha passat el mateix.
La història ens explica com la Gwendolyn Shepherd amb 16 anys es converteix en l'última d'un grup
de dotze viatgers del temps. Tota la seva família creia que la portadora del
gen dels viatgers en el temps era la seva cosina, la Charlotte Montrose, ja que
per això s'havia estat preparant tota la vida amb classes extres d'història,
entrenaments de defensa personal i classes de ball, però resulta que tot va ser
per un "error" en els càlculs de Newton – sí, sí, el mateix Newton–.
“Rojo rubí con la magia del cuervo dotado, sol mayor cierra el círculo que los doce han formado.”
Rubí, Kerstin Gier
Així és com, gràcies a la seva nova condició, la
Gwendolyn coneix a la lògia dels Vigilants
i a l'atractiu i perfectíssim Gideon
de Villiers. Aquesta lògia l'ajudarà a controlar els seus viatges en el
temps gràcies a un Cronògraf, una màquina que permet als viatgers decidir el
dia exacte i l'hora exacta del moment al qual volen viatjar. Però la lògia no
ho fa tot per amor a l'art, no. La lògia va ser creada pel Comte de Saint Germain, el cinquè viatger en el temps en el cercle
dels dotze, el primer a reconèixer els beneficis del cronògraf i a desxifrar
les profecies. Per aquesta última qüestió, tothom en la lògia segueix el seu
mandat.
Encara que ningú contesta les preguntes de la Gwendolyn,
ella haurà de dur a terme una missió per la qual no està preparada, acompanyada
de Gideon.
Al principi tenia la sensació que era un llibre molt
simple a causa de la col·loquial forma de narrar de la protagonista, ja que
això sens dubte facilita la rapidesa de la lectura, però tot el que pansa
succeeix per una raó i totes les accions estan perfectament connectades des del
punt que de vegades em tornava boja fent teories sobre que podia passar a
continuació a la trama. També haig de confessar que la trama se'm va fer molt
previsible.
• Xemenius. Sens dubte el Xemenius,
encara que sigui un personatge secundari, és molt sarcàstic i divertit, així que
et fa somriure més d'un cop.
• La protagonista és una noia maldestra i
que no pensa les coses abans de dir-les, cosa que m'ha agradat molt perquè he
sentit que era una persona real.
• El temps.
Sí, sí, el temps. Mentre llegia el llibre, tenia la sensació que tot passava
molt de pressa, que en molt poc temps passaven moltes coses, llavors per al meu
gust les parts no fictícies perdien veracitat, com per exemple les parts
romàntiques del llibre. Spoiler: La relació de
la Gwen amb el Gideon.
• No hi ha hagut cap gir en la trama que em sorprengués,
tot el que anava a succeir era evident.
Encara que creia que aquesta trilogia anava a agradar-me
moltíssim més, a causa de les expectatives tan altes que tenia, no m'ha
desagradat.
“– ¿Estás lista? –
me preguntó sonriendo.
– Si tú lo estás – respondí, y le devolví la sonrisa.”
Esmeralda, Kerstin Gier
3/5★
