Ressenya: Per tretze raons, Jay Asher

Molt bones!

Feia temps que no em passava pel bloc i ja era hora que fes una ressenya. Fa poc vaig anar a la biblioteca del poble per renovar una mica el que llegeixo. Per 13 raons em va cridar molt l'atenció bàsicament per la portada, us enllaço la fitxa tècnica perquè li podeu donar una ullada:

FITXA TÈCNICA

Títol:  Per tretze raons

Auto: Jay Asher

Nº de pàgines: 272 pàg.

      

Editorial: Estrella Polar (versió catalana) / Ambar (versió española)

Llengua: Castellà

SINOPSI

En Clay Jensen troba, quan arriba a casa, una misteriosa capsa dirigida a la seva atenció. La capsa conté set cintes de casset, tot fa pensar que les ha enviat la Hannah, una companya de classe que es va suïcidar un parell de setmanes abans. A poc a poc descobrirà les tretze raons per les quals ella ha decidit posar fi a la seva vida, tretze cares de casset que coincideixen amb les tretze persones que les han d'escoltar. Ell n'és una. «és un joc molt senzill: primer les escoltes i després les passes». En Clay confirmarà que res del que fem o deixem de fer és indiferent. Mira la cinta que ha deixat enregistrada la Hannah Baker aquí.

OPINIÓ PERSONAL

(Sense spoilers)

Feia temps que estava buscant un llibre de misteri que realment em pogués interessar el suficient per a acabar-me'l en un dia. Si sóc sincera, hi havia una part dintre meu que em deia que no m'agradaria per l'argument en si -el suïcidi-, però per sort va haver-hi una altra part que va fer que l'agafés. Pensava que aquesta història em faria esgarrifar i podria viure sensacions en les quals passaria angoixa pel que llegiria. Al principi va ésser així, però a mesura que anaven passant les pàgines i les cintes s'acabaven m'emocionaven les paraules de la Hannah. 

Potser el que destacaria més del llibre seria l'originalitat que té l'autor en plantejar-se com fer arribar un missatge d'una persona morta als seus culpables. Et planteges la idea de si realment podria haver-hi alguna persona que fes això a la vida real? Realment a mi  em faria por rebre una capsa així. No només em va sorprendre la idea de les cintes, sinó que cada una d'elles contenien unes raons en les quals potser algunes et podien semblar d'allò més absurdes, però la manera en què la protagonista les explicava et feia pensar d'allò més en com arriben a afectar les mentides, l'enveja i les bromes innocents en una persona.

L'autor ha seguit durant tot el llibre el cànon al qual està enfocat el llibre, els joves. Crec que per les circumstàncies aquest és un llibre que podrien posar a alguns instituts per conscienciar indirectament a molts adolescents, potser un llibre com aquest podria ajudar a alguna persona.

La Hannah m'ha semblat un personatge molt valent i decidit, al principi l'autor ens mostra una noia nova, amb il·lusions i amb una manera de pensar diferent al final del llibre. Potser el que més m'ha agradat ha estat la força de voluntat que va tenir en enviar aquestes cintes a cadascuna de les persones que estaven relacionades amb la seva mort. Tot i així, crec que hauria estat bastant bé poder conèixer millor d'alguna manera el món de la Hannah Baker, encara que a les cintes es pot veure bé, però d'alguna manera m'hagués agradat tenir una visió més clara de com ho veia tot desde el seu interior i no tant des del rancor i la fúria que expressava cap a aquell a qui anava dirigida la cinta. Crec que limitava bastant el tracte entre cada personatge, ja que només coneixem la versió de la Hannah, però una petita part de mi em demanava saber una mica sobre l'opinió dels altres.

En Clay ha estat un personatge que m'ha fet pensar molt. Des del començament veiem que és un noi que en rebre les cintes recorda tot el que va viure amb la Hannah. A partir d'aquest moment ens va deixant petites pistes per intuir que ell estava enamorat. A tot això li sumem la incertesa de no saber què havia fet ell. Per què una persona com la que ens mostra l'autor rep les capses que contenen les raons per les quals la noia, de la que estava enamorat, es va suïcidar? Al principi pensava que en Clay no en tindria res a veure i que seria l'última persona, que hauria de decidir què fer amb aquelles cintes, que segurament les hauria enviat als pares de la noia, però em va sorprendre molt el fil que la història va prendre. 

Realment han hagut moltes opinions sobre aquest llibre, des que era dolent i no tenia una visió gaire realista fins a crítiques molt bones. Pot ser que aquest no sigui un llibre d'un estil gaire semblant al que llegeixo normalment, però estic convençuda de què Per tretze raons no és gens dolent, sinó tot al contrari. És brillant poder veure com petits actes que fas sense mala intenció (a vegades) poden arribar a ser tan significants per aquell que rep les conseqüències.

Si voleu llegir un llibre ple de misteri, amb personatges dels quals no saps què pensar segons la situació i bàsicament acabar amb una intriga gegant en el cos per no saber del tot el que passarà... Aquest és el vostre llibre!

NOTA FINAL