Ressenya: L'amor més enllà del temps (trilogia)

La trilogia de Kerstin Gier està formada per Roig rubí, Blau safír i Verd maragda.

La trilogia de Kerstin Gier està formada per Roig rubí, Blau safir i Verd maragda.

Vaig decidir començar a llegir la trilogia a causa de la fama d'aquests llibres, portava un parell d'anys sabent que la majoria dels lectors que els llegien s'enamoraven de la història. Per desgràcia, amb mi no m'ha passat el mateix.

La història ens explica com la Gwendolyn Shepherd amb 16 anys es converteix en l'última d'un grup de dotze viatgers del temps. Tota la seva família creia que la portadora del gen dels viatgers en el temps era la seva cosina, la Charlotte Montrose, ja que per això s'havia estat preparant tota la vida amb classes extres d'història, entrenaments de defensa personal i classes de ball, però resulta que tot va ser per un "error" en els càlculs de Newton – sí, sí, el mateix Newton–.

“Rojo rubí con la magia del cuervo dotado, sol mayor cierra el círculo que los doce han formado.”

Rubí, Kerstin Gier

Així és com, gràcies a la seva nova condició, la Gwendolyn coneix a la lògia dels Vigilants i a l'atractiu i perfectíssim Gideon de Villiers. Aquesta lògia l'ajudarà a controlar els seus viatges en el temps gràcies a un Cronògraf, una màquina que permet als viatgers decidir el dia exacte i l'hora exacta del moment al qual volen viatjar. Però la lògia no ho fa tot per amor a l'art, no. La lògia va ser creada pel Comte de Saint Germain, el cinquè viatger en el temps en el cercle dels dotze, el primer a reconèixer els beneficis del cronògraf i a desxifrar les profecies. Per aquesta última qüestió, tothom en la lògia segueix el seu mandat.

Encara que ningú contesta les preguntes de la Gwendolyn, ella haurà de dur a terme una missió per la qual no està preparada, acompanyada de Gideon.

Al principi tenia la sensació que era un llibre molt simple a causa de la col·loquial forma de narrar de la protagonista, ja que això sens dubte facilita la rapidesa de la lectura, però tot el que pansa succeeix per una raó i totes les accions estan perfectament connectades des del punt que de vegades em tornava boja fent teories sobre que podia passar a continuació a la trama. També haig de confessar que la trama se'm va fer molt previsible.

• Xemenius. Sens dubte el Xemenius, encara que sigui un personatge secundari, és molt sarcàstic i divertit, així que et fa somriure més d'un cop.

• La protagonista és una noia maldestra i que no pensa les coses abans de dir-les, cosa que m'ha agradat molt perquè he sentit que era una persona real.

• El temps. Sí, sí, el temps. Mentre llegia el llibre, tenia la sensació que tot passava molt de pressa, que en molt poc temps passaven moltes coses, llavors per al meu gust les parts no fictícies perdien veracitat, com per exemple les parts romàntiques del llibre. Spoiler: La relació de la Gwen amb el Gideon.

• No hi ha hagut cap gir en la trama que em sorprengués, tot el que anava a succeir era evident.

Encara que creia que aquesta trilogia anava a agradar-me moltíssim més, a causa de les expectatives tan altes que tenia, no m'ha desagradat.

“– ¿Estás lista? – me preguntó sonriendo.

– Si tú lo estás – respondí, y le devolví la sonrisa.”

Esmeralda, Kerstin Gier

3/5★